El mes passat vàrem triar com a “pel·lícula del mes”, dins del nostre espai de cinema, el film de Pau Freixes fet en català “Herois”, que durant dos dies es projectaria a la pantalla del Cinema Montgrí. Possiblement a algú li podia semblar poc seriós que recomanéssim un film, a priori poc transcendent que, amb tots els respectes per Antonio Mercero, podia semblar un episodi de “Verano azul”. Val a dir que l’assistència de públic a les tres sessions que es va passar la pel·lícula va ser molt per sota del que estem acostumats. Segurament molta gent va pensar que aquella era només una pel·lícula de nens.Una llàstima, ja que una pel·lícula catalana, en català, feta per un autor molt jove, rodada en part prop de casa nostra (platges de Palamós), que toca un tema sensible de manera molt seriosa, com poden ser el records de la infància, aquí a Torroella, es mereixia molt més i així ho corroborava el públic assistent al sortir del cinema, que es feia creus del que els havia agradat i impactat la pel·lícula.
Un reguitzell de bones pel·lícules al Cinema Montgrí
Durant el mes de desembre s'han estrenat tota una sèrie de recents i bones pel·lícules a la pantalla del Cinema Montgrí, que confirmen el prestigi que ha aconseguit de lloc on es poden veure les millors pel·lícules del moment.
Any nou amb bon cinema
Comença l’any i com cada any el mes de gener és, per al Cinema Montgrí, un mes de bons títols cinematogràfics degut a que s’han estrenat mundialment, uns dies abans, aprofitant les festes de Nadal i Any Nou.
Comencem l’any amb August Rush, una notable i emotiva obra de la directora Kristen Sheridan en la qual la música juga un paper dramàtic dins de la trama. El nen protagonista és la nova estrella infantil de Hollywood, en Freddie Highmore, que també va protagonitzar Charly i la fàbrica de xocolata. Una història entranyable en la que la música és el fil conductor de la narració.
El cap de setmana de Reis s’estrena Nanny diaries (Diario de una niñera). Comèdia dramàtica en la qual una jova mainadera, ens acosta als ambients “pijos” de Manhattan per articular un aspre discurs sobre la desestructuració familiar i la diferència de classes.
premeu sobre les imatges per ampliar-les
En parlar de pel·lícules no vull fer la competència a en Jordi Bellapart, de cap manera. Sóc conscient de les meves limitacions i en Jordi n’és un expert, en això, i té cura més del que pot de la nostra sala de cinema!
La meva queixa sobre la majoria de films que es fan ara és vista, naturalment, des de la perspectiva d’una persona a tocar els 80 anys. I de ben segur que és molt diferent de la que faria una persona jove. Però com que el que interessa són els diferents punts de vista, vull que conegueu la meva opinió sobre aquest art que genera tanta expectació.
El passat dia 12 de gener es va projectar a la pantalla del Cinema Montgrí, en sessió de cine club, la pel·lícula de Davis Guggenheim Una verdad incómoda. En realitat podríem dir que més que obra d'aquest director, la pel·lícula ho és del seu protagonista i promotor, Al Gore. Polític convertit a l'ecologisme que s'ha compromès en la denúncia i la lluita contra les causes de l'escalfament de la Terra.
Al Gore, que per presentar-se sol dir: "Sóc l'ex pròxim president dels Estats Units", és l'autèntic amo i senyor de tot el que veiem a la pantalla. I el que veiem no deixa d'interessar-nos i en alguns moments, fins i tot, d'impressionar-nos.
Cada mes, a EMPORION, destaquem el nom d'una pel•lícula de les que hi ha programades al Cinema Montgrí com a "pel•lícula del mes". Encara que en el mes de gener hi posàvem La conspiración, del sempre prestigiós actor i ara també director Robert Redford, a mi personalment m'ha sorprès molt favorablement Anonymous, del director Roland Emmerich.
Disminueix l’assistència al cinema L’assistència al cinema de Torroella, aquest any passat 2007, ha disminuït en 2.897 espectadors (-12,82 %) i en un 18,58 % respecte a l’any 2000 (5.155 espectadors menys).