El curs següent va entrar en vigor la LOGSE, una llei que canviava tot el panorama de l’ensenyament: la primària s’acabava als dotze anys, i amb aquesta edat tots els alumnes ingressaven als instituts on farien els quatre cursos d’ ESO i, posteriorment i de forma voluntària, podien fer els dos cursos de batxillerat o bé, els cicles de formació professional. Aquell curs, per tant, varem acollir els setanta alumnes de catorze anys que solien començar –ara com alumnes de tercer d’ESO-, més els cent alumnes de dotze anys que començaven el nou cicle.
El municipi de Torroella de Montgrí ha crescut molt en els últims deu anys. Això ha afectat, entre altres coses, els centres educatius, que han vist com els seus espais es feien petits i s’havien d’anar adaptant segons les necessitats que a cada curs anaven sorgint, perquè, ja se sap, les ampliacions i les obres dels edificis públics no arriben de seguida que es necessiten.
En aquest moment, el municipi té una escola bressol i una escola de primària a l’Estartit; dues escoles bressol, una de primària, un institut de secundària i una escola concertada de 3 fins a 18 anys a Torroella. I encara falten places.
A l’INS Montgrí rebem alumnes de diferents centres per compartir el Projecte ARCE.
Pere Vicens i Núria de la Cruz. 3r ESO
Sovint sentim parlar de mediació en diferents àmbits de la nostra societat: mediació escolar, veïnal, intercultural, judicial...
La paraula mediació implica, per una banda, que hi ha dues parts en conflicte que necessiten trobar una solució a una situació determinada, i per altra banda, que hi ha una persona o dues que fan de mitjanceres.
Al nostre municipi hi ha molts d’altres, fa temps que tenim un servei de mediació intercultural que no s’ha de confondre amb un servei de traducció. Aquest servei el sol·liciten aquelles persones que, a més de parlar llengües diferents, tenen costums diferents i convé que hi hagi una bona comunicació per tal que es puguin entendre correctament. Així, per exemple, des dels centres escolars sovint es demana aquest servei quan necessiten entrevistar-se amb famílies que provenen d’un altre país, amb uns costums, llengua i cultures diferents de les del país d’acollida.
Aprincipis de maig vaig tenir ocasió de fer un viatge de tres dies a la ciutat de Fes (Marroc) per visitar escoles i instituts.
Des dels Serveis Educatius del Baix Empordà es va organitzar aquesta expedició amb l’objectiu de conèixer les escoles i el sistema educatiu del Marroc, d’on prové gran part de l’alumnat nouvingut que tenim a les escoles i instituts de l’Empordà.
Certament, per a les famílies en les quals pare i mare treballen durant tot o una part de l?estiu se?ls presenta una feina més: la de triar encertadament, dintre de les múltiples ofertes que hi ha, allò que pot anar millor als seus fills, allò que combini amb el seu horari laboral i allò que sigui més assequible econòmicament.
Colònies, campaments, esplais, campus, esports, classes de repàs, camps de treball, estades... Hi ha un gran ventall d?activitats per a totes les edats.
Enfeinats com estem i acostumats a la inèrcia del dia a dia durant el curs, sovint ho vivim com un problema i desitjaríem que l?escola durés tot l?estiu; però, a part d?un canvi d?aires que necessiten tots els nens i nenes, la nostra societat ho té muntant d?aquesta manera i altra vegada, igual com passa a l?hivern, cal conciliar l?horari laboral amb l?horari dels nostres fills. I, per tant, és millor mirar-s?ho positivament.
És important decidir conjuntament les activitats que els agrada fer. És important, també, no carregar-los d?activitats, de manera que puguin estar una estona per casa jugant o simplement sense fer res. És important que no ho visquin com que fan nosa ni que se sentin aparcats en una casa de colònies, per exemple. És important que no oblidem de dedicar una estoneta a fer alguna cosa junts o senzillament a mirar-los i escoltar-los. Segurament que aprendrem moltes coses.
Fa pocs dies vaig viure una anècdota molt significativa en una casa de colònies. Era l?últim dia de l?estada a la casa i els pares anaven a buscar els seus fills. En el moment de marxar un nen li diu a un altre: ?Mira, aquest és el meu cotxe. Veus, ara m?asseuré aquí darrere i pel camí miraré el DVD?. L?altre nen s?ho mira i li diu: ?I quan explicaràs als teus pares el que has fet a les colònies??
Aprofitar les estones de viatge, o quan ens hem d?esperar en algun lloc, quan sopem a la fresca... per parlar i compartir allò que hem fet durant el dia ens ajuda a mantenir la comunicació amb els nostres fills. Saber trobar aquestes petites estratègies ens farà la vida més agradable a tots plegats.
Passat Sant Genís, els carrers de Torroella van recuperant la seva calma tot esperant l?arribada del setembre. Molts estiuejants acaben les vacances i marxen cap a les seves ciutats i, a poc a poc, tot va recuperant la seva normalitat. Podríem dir que es respiren aires de començament de curs.
Els alumnes, que veuen com ja se?ls estan acabant les vacances, es van posant a punt: desempolsen la motxilla i l?estoig, miren si necessiten llibretes noves, llapis, llibres...
