L'article de Joan Surroca i Sens a l'Emporion del mes passat, centrat en les desigualtats nord-sud, advertia que “la Terra ha arribat al límit del que ens pot oferir”. M'agradaria, un cop obtingut el vist-i-plau de l'autor, aprofundir una mica més en aquesta dimensió de l'actual crisi.
En aquesta secció fulacunda, avui presento l’organització social. Recordem que els fulacunda són l’ètnia que viu a la regió de Fuladu, al Senegal.
El mes passat es va celebrar a Durban, Sud-àfrica, la conferència de les Nacions Unides per abordar la qüestió de com afronten els estats del món el problema del canvi climàtic. Fa anys que els científics alerten del risc que comporta per a les espècies del planeta l'emissió de més i més carboni a l'atmosfera. Si fa tot just un parell de dècades l'escalfament global i el canvi climàtic eren només teories científiques, actualment hi ha un ampli consens en què es tracta de realitats ben palpables. Realitats que es manifesten, per exemple, en l'augment de les temperatures que el planeta, en el seu conjunt, està experimentant en els darrers anys, els mateixos en els quals la concentració de carboni a l'atmosfera s'ha disparat a causa de la combustió massiva de petroli.
L’any 1979 va triomfar la revolució nicaragüenca i va expulsar el dictador Somoza, Tachito, fill del també dictador Tacho, el personatge sobre el qual el president Roosevelt, quan algú li retreia que donava suport a un fill de puta, es limitava a contestar: “Un fill de puta, sí, però és el nostre fill de puta.” Els sandinistes, nom dels líders revolucionaris, despertaren una enorme simpatia tant en el seu país com arreu del món. Havien aconseguit canviar un règim sense entranyes i corrupte fins a l’inimaginable per un govern que va prioritzar aliment per a tothom, les campanyes d’alfabetització i l’organització d’un sistema sanitari modèlic. L’imperi no podia tolerar un triomf així de contundent per evitar que altres patis del darrere de la seva finca aconseguissin el mateix. Assassins de guant blanc feren totes les martingales hagudes i per haver per fer inviable el projecte nicaragüenc.
He dit en articles anteriors que Kolda és la capital de la meva regió de Senegal. En aquesta regió el 60% de la població viu en un entorn rural i es dedica a l’agricultura de secà i a la ramaderia. La competició per la possessió de la terra entre agricultors i ramaders fa mal a les dues principals activitats econòmiques de la regió.
Qui més qui menys, tothom coneix o ha sentit parlar de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada l’any 1948 per l’Assemblea General de les Nacions Unides. El text de la declaració va ser traduït a multitud d'idiomes i l'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i procuressin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris". Heus aquí la redacció del primer dels articles:
M’ha arribat a les mans un escrit de la Comisión de Justicia y Paz de Sevilla, que reflexiona sobre la crisi alimentària i que, em sembla, val la pena difondre’n els contingutsLes Nacions Unides es van comprometre a combatre i reduir a la meitat la fam en el món a la meitat abans de l’any 2015. 840 milions de persones pateixen fam crònica i la xifra de famolencs continuarà creixent si no es posa remei a aquesta situació.Qui té la culpa que passi això?
L’estat dels drets humans al món.
Cada any AI (Amnistia Internacional) fa un informe sobre la situació del DRETS HUMANS en els diversos països del món.
He fet el ritual de sempre:obro l’Informe a la pàgina d’Espanya i com cada any també m’assabento amb tristesa de com no són respectats el DRETS HUMANS a la Península Ibérica.
A continuació ho explico molt resumidament.
Em dic Habibou Balde. Sóc un immigrant senegalès que viu a Torroella de Montgrí. Sóc antropòleg. Sóc fulacunda.
Els fulacunda són una ètnia peul o fulbe que viuen a Fuladu.