El divendres 18 d’aquest mes de gener hauríem de celebrar el cinquantè aniversari del primer dels concerts que Leonard Bernstein va oferir per a escolars. Dic “hauríem” perquè ben segur que l’esdeveniment passarà sense pena ni glòria i no farem justícia a una de les persones més il·lustres del segle XX en el camp musical, el primer músic de formació americana que va gaudir del reconeixement internacional.
Entrevista feta a Vicenç Bou i Vilanova, el mes de gener de 2012, quan es compleix el 50è aniversari de la mort del seu avi, Vicenç Bou i Geli, músic, compositor i torroellenc il•lustre.
Potser un dia dedicaré unes reflexions a dues paraules màgiques, “valors” i “discerniment”. De moment avui em vull limitar a explicar, en unes vivències pròpies, la capacitat de molta gent per discernir quins valors cal prioritzar. Escriuré allò que Josep Maria Folch i Torres en deia “pàgines viscudes” al Patufet dels anys trenta del segle passat, els meus lectors més grans saben de què parlo. Les que ara explicaré no són, però, pàgines viscudes de ficció, sinó vivències ben autèntiques. M’excuso perquè parlaré de mi mateix.
Franz Schubert (1797-1828) va morir als 31 anys víctima de la sífilis i això ha estat una catàstrofe per a la música. Pensem que Beethoven als 31 anys solament havia compost la primera de les seves nou simfonies i que si Mozart hagués mort als 31 anys, i no als 35, no coneixeríem La flauta màgica, ni les seves tres darreres simfonies, ni el Concert per a clarinet, ni els darrers quintets, ni moltes altres de les seves millors composicions. ¿Quina música ens hauria deixat Schubert si hagués viscut els 57 anys de Beethoven o els 90 anys que avui ja no són excepcionals d’una vida?
O ens queixem de fred, o de calor. Ens molesta la tramuntana o la pluja, que no para just el dia que més desitgem que faci bo! Mai estem contents... excepte una escassa dotzena de dies a l’any que ningú gosa revoltar-se. Tots coincidim aleshores que la temperatura és ideal. El sol es converteix en una dolça carícia i a l’ombra es gaudeix igualment d’una placidesa indescriptible, un regal dels déus. Aquests rars dies de bondat climàtica en extrem solen coincidir a finals d’abril (els idíl·lics sants jordis) o primers de maig. Doncs bé, el primer cap de setmana de maig a Barcelona s’organitzen uns concerts de música antiga als patis i places del barri gòtic i sempre els recordo acompanyats d’un temps atmosfèric exquisit. Tot plegat produeix un estat d’estranya embriaguesa, si per embriaguesa entenem sortir d’aquest món tan avar en proporcionar-nos estats que solament devem sentir, sense poder-ho recordar, quan estem confortablement instal·lats dins la placenta materna.
Divendres 17 d’octubre l’Escola Municipal de Música va celebrar el 10è aniversari com a escola reconeguda i autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Es va organitzar una gran festa, amb més de 400 persones, on es va poder gaudir d’una audició d’alumnes i una xocolatada i coca per a tothom.