M’agrada llegir els articles que escriu el Sr. Antoni Puigverd, l’escriptor de la Bisbal. Jo llegeixo els que publica a La Vanguardia. No tinc la sort de conèixer-lo personalment, però l’he seguit molt en els col•loquis o tertúlies en què participa analitzant qualsevol dels temes actuals, sigui a la ràdio o a la televisió. M’he fet una idea de com pot ser personalment: formal, seriós, educat, una mica tímid, un home amb molts coneixements, un home honrat. Segur que ha llegit i llegeix molt, i m’atreveixo a dir que entenc i comparteixo molts dels seus punts de vista socials, econòmics, culturals...
Ja hem acomiadat l’any 2011! Per a uns haurà estat un any generós, de feliços esdeveniments, de records inesborrables. Per a altres massa rigorós, els haurà repartit més d’un clatellot. Problemes de salut, de trencaments, d’equívocs, desencisos ...
La maduresa. A partir de 1960 -jo tenia 30 anys-, el desenvolupament econòmic continuava imparable. Moltes famílies havien aconseguit un benestar notable en molts aspectes com per poder aspirar a tenir, a més de l’aparell de ràdio que ja feia anys que sonava, una televisió (en aquell moment en blanc i negre), una bicicleta o una motocicleta i, fins i tot, un cotxe, un 600! Era petit, sí, però ben apretats, hi cabia tota la família.
El dia del meu 81è aniversari, dinant amb uns amics, un d’ells em va preguntar: “Què en penses de l’experiència de la vida ara que has passat per totes les seves etapes?”. No vaig saber què contestar en aquell moment. Necessitava pensar la resposta. Així que, quan va arribar l’ocasió, vaig pensar en la pregunta serenament, en calma. La vaig trobar molt interessant... Resulta que sí, que tinc prou coses per dir de les meves impressions, sobre les diferents etapes de la meva vida en el decurs d’aquests anys.
Pel·lícula feta a EEUU
Dirigida per: Danny DeVito
Interpretada per: Kathleen Turner, Michael Douglas, Danny DeVito.
He vist La guerra dels Rose, una comèdia dramàtica, dues vegades. La primera, la vaig trobar una pel·lícula dolenta, ben interpretada, això sí, amb bons artistes, però dolenta, extremadament exagerada, amb escenes violentes i de molt mal gust.