Recordem per exemple:
Jo canto A mi m’agrada I vós, quants anys teniu? Lluitaven entre si
Vaig cansar-meEm vaig cansar M’estimes? Estima’m
Avui parlarem de la resta de pronoms febles (no personals):
-ne en n' 'n
ho
hi
Els que parleu bé el català els distingireu amb uns exemples, i veureu com s’escriuen:
-- Ahir vam trobar-ne molts, de bolets.
-- I per fer el dinar d’avui, encara en tenim?
-- Sí, n’he guardat ben bé tres dotzenes.
--Ja tinc ganes de cuinar, porta’n per a cinc persones.
--Això de caçar bolets, ho fas des de fa molts anys?
--Sí, de petit ja hi anava.
També, com sabeu, es poden fer combinacions d’aquests pronoms, per exemple:
--Me’n vaig a caçar bolets. Saps si n’hi ha gaires?
--Si t’hi fixes i en saps, en trobaràs a cor què vols.
--Te’n vas endur molts?
--Dos cistells plens. N’hi havia tants!
--Doncs me n’aniré aviat, a veure si en trobo tants com tu.
Fixeu-vos com s’escriuen:
Si el verb comença en consonant: me’n vaig... te’n vas... (no m’en vaig... t’en vas...)
Però quan el verb comença en vocal: me n’aniré (no me’n aniré)
En castellà no és fàcil ser tan precís, perquè no hi ha aquests pronoms:
--Me voy a coger setas. Sabes si hay muchas?
--Si te fijas y sabes, las encontrarás a placer.
--Te llevaste muchas?
--Dos cestos llenos. Había tantas!
--Pues iré pronto, a ver si encuentro tantas como tu.
Apronòmia
Precisament el fet que el castellà no tingui aquests pronoms en, i hi (en francès i italià sí que hi són) ha fet degenerar el llenguatge de molts catalans, sobretot a les ciutats, que adopten involuntàriament formes forasteres, per haver estat més sotmesos a la influència d’immigració d’origen peninsular, o per un empatx de televisió en castellà.
Quantes entrades tens? Tinc cinc ............... à En tinc cinc
Quants homes hi ha? Hi ha sis ................... à N’hi ha sis
He sentit fressa al pou, què has tirat? ....... à He sentit fressa al pou, què hi has tirat?
Al pou?, he tirat una pedra ........................ à Al pou?, hi he tirat una pedra
T’he vist a Girona, què feies?...................... à T’he vist a Girona, què hi feies?
Ja en tinc prou, em vaig .............................. à Ja en tinc prou, me’n vaig
D’aquest fenomen alguns en diuen apronòmia (sense pronoms). Hem de procurar que les noves generacions no hi caiguin.
Que els nostres fills i els nostres néts mantinguin el bon català dels nostres avis.
