E.- D’on t’ha sortit aquesta teva vena escultòrica, essent tu treballador de la terra?
MB.- Bé, en realitat, la meva carrera professional és molt variada. Jo he estat professor de formació professional de Tecnologia i Pràctica de l’Automoció durant cinc anys.
He treballar durant cinc anys més a l’empresa privada, en disseny de matrius per a estampació, com a dibuixant tècnic, fins que l’any 2000 vaig afegir-me a l’empresa familiar. Ens dediquem al conreu de la poma . Però la meva formació en la tècnica i la meva inclinació cap a la creativitat artística em van marcar i conduir cap a la composició escultòrica basada en formes geomètriques, molt properes a l’arquitectura.
E.- La teva vocació artística no ha estat només l’escultura
MB.- Efectivament . Amb altres companys ens vàrem dedicar al teatre d’aficionats i vàrem constituir la segona generació de la Carota, desde l’any 1988 al 1995. Des del 1991 fins avui, també he estat tocant la bateria en diversos grups locals.
Fou a partir del 1993 quan vaig començar a fer petites obres escultòriques, regals per als col·legues, amb materials aleatoris inconnexes entre ells.
E.- Però exactament el salt cap a l’obra que et caracteritza quan i com va ser?
MB.-Fou l’any 2005. Un arquitecte de Barcelona, el Sr. Patric Genard, que té una casa a Ullà, em va preguntar si volia fer una escultura per a un hotel que s’estava construint a Bilbao, del qual ell n'era l’autor del projecte. Aquest hotel, de la cadena NH, està al Parc Tecnològic de Bilbao a Baracaldo. Seria una escultura per posar al “hall” de l’hotel. Només hi posava una condició, que l’havia de fer en 10 dies. No sé com m’ho vaig muntar però vaig acceptar i en 48 hores tenia fet un esbós i dins dels 10 dies previstos havia fet l’obra. Em vaig inspirar en la història de Baracaldo, la seva siderúrgia i la ria. L’escultura “Burdingintza” (Siderúrgia) dòna la benvinguda als clients de l’hotel i pesa 350 kg.
E.- Un atreviment i gran seguretat en tu mateix a l’acceptar una proposta tan atrevida.
MB.- Efectivament. Després em van sortir diversos encàrrecs i em vaig decantar per treballar l’hacer corten. Sóc totalment autodidacte. Aleshores em van sortir propostes i noves idees especialment sobre temes locals. D’una proposta de set paisatges del Montgrí en vaig fer tres que es van exposar a Can Quintana: la Foradada. el Cau del Duc i les Medes.
E.- Així doncs la teva obra és sempre per encàrrec?
MB.- El meu treball necessita espai, maquinària auxiliar, pons grua i molta primera matèria. A casa tinc un taller d’uns 100 m2, però quan haig de fer el muntatge i necessito un pont grua vaig a Banyoles on un amic té un gran taller magatzem i m’ajuda. En alguna obra m’han ajudat quatre treballadors seus. Pensa que parlem d’obres, algunes de més de 3000 Kg.
E.- I el futur, qué?
MB.- Jo no em guanyo la vida fent escultures i menys d’aquesta grandària. La meva feina està en la poma. M’haig de racionalitzar. L’escultura de gran format té molts condicionants i és molt difícil tirar-la endavant. Requereix molt temps, espai, diners, mitjans… És feixuc. Continuo fent escultura però més petita. Si em surten nous encàrrecs i m’interessen m’hi puc involucrar. De tota manera, m’agrada molt l’escultura de grans dimensions. M’agrada l’art en general.
Martí Batlle actualment té obres a Torroella, Baracaldo, Ullà, Jafre, Bellcaire, Gualta, Castellolí, Molló i Vilafranca del Penedès. Podeu consultar la seva obra a: www.viaderescultura.com
