En aquesta secció fulacunda, avui presento l’organització social. Recordem que els fulacunda són l’ètnia que viu a la regió de Fuladu, al Senegal.
Acaba de sortir una monografia que presenta ─per primera vegada traduït del grec antic al català i en edició bilingüe─ el pensament hel•lènic abans de Plató.
Vivim uns moments postmoderns en els quals s’observa una política de trivialització del fet religiós que es disfressa d’un fals progressisme. La vella esquerra es proclama laica i censura les cançons de Nadal a les escoles o fer-hi el pessebre, o escoltar el Messies de Händel, no fos cas que es posés en perill el principi de laïcitat de l’espai públic, oblidant que formen part de la cultura popular i es poden deslligar de les creences religioses a partir de les quals varen néixer i que els nostres fonaments com a civilització vénen de la cultura grecollatina i judeocristiana.
Club de lectura “Llegim”?, de Torroella de Montgrí i l’Estartit, amb l’escriptor Vicenç Pagès i Jordà i la seva novel·la Els jugadors de whist
Reflexions. Amb motiu d’unes converses amb un grup d’amigues sobre l’educació dels nostres fills i néts, de com ens en resulta de difícil controlar-los, i de com, segurament, els hem sobreprotegit, algunes senyores van comentar comportaments que havien presenciat entre fills, mares i avis en diferents ocasions, i com això les havia preocupat. Tant se val!
Però no és només d’això del que vull parlar, sinó d’un dels llocs on es pot observar amb més claredat el comportament de les persones: la Biblioteca. Van suggerir-me que en podia fer un article i la idea em va agradar.
Un haiku és un poema descriptiu d’origen japonès, amb un llenguatge planer i directe, que s'inspira en l'observació de la natura i conté alguna referència a l'estació de l'any en què s'escriu. La idea principal és la de captar un instant màgic en el temps, un instant que ens inspiri.
Acaba de sortir una monografia trilingüe que és el treball d’una traducció directa de l’original hebreu i arameu al català, d’un dels textos fonamentals del judaisme no bíblic, l’anomenat tractat Abot.
L’edició dels diaris fa mesos que hi centren l’atenció, els tertulians radiofònics s’embarbussen en parlar-ne, els butlletins de notícies de les televisions obren l’edició de cada dia amb el mateix tema, al cafè qui més qui menys en fa dissertacions, als mitjans digitals és tema d’atenció. La crisi, en un sentit cada dia que passa més ampli, s’ha instal·lat en les nostres vides.
Crisi econòmica, social i política. Les empreses tanquen o presenten ERO a l’Administració; augmenten els impostos; els sous baixen; l’atur s’enfila; els mercats s’allunyen de casa nostra; la inversió pública baixa; la gent tendeix al desànim; les entitats cíviques veuen torpedinejada la seva acció; els funcionaris es preparen per anar a la vaga; els dirigents polítics lluny de fer front comú, autoestimulen les seves diferències; les idees escassegen, així com la determinació i valentia per portar-les a terme...
He fet una estada d'alguns dies a la ciutat de Còrdova sense cap més finalitat que respirar els aires de convivència de tres cultures: la jueva, la cristiana i la musulmana, que varen saber compartir el mateix territori amb encert durant uns segles medievals. La Còrdova califal es va allargar durant dos-cents seixanta-cinc anys i era la capital d'Occident, la ciutat més populosa, però també la més il·lustrada, amb poetes, historiadors, metges, filòsofs i científics que eren els capdavanters del món conegut.