Eduquem en la solidaritat

Vicenç Fiol

ovint ens queixem que la premsa es fa ressò sobretot de les notícies negatives i que no se’n fa de les positives. Doncs permeteu-me en aquest escrit comentar una iniciativa que considero molt interessant.

El fet que vull comentar és el següent: un dia del mes de gener passat em van convidar a ser entrevistat per uns alumnes de sisè del Col·legi Guillem de Montgrí en una setmana de solidaritat que organitzaven amb el suport i ajut de dues professores. (Que l’escola pública organitzi aquesta setmana ho trobo molt interessant i educatiu.) Entre els diversos actes que van organitzar hi havia l’entrevista a algú que treballava en el camp de la solidaritat, que fou enregistrada i després emesa en un programa de ràdio a l’escola.

En l’entrevista em feren les següents preguntes:
Quan vas començar a interessar-te pel tema de la solidaritat?
En la meva ja llunyana joventut, en descobrir, per diversos camins, que vivíem en un món de rics i pobres, d’explotats i explotadors, d’opressors i oprimits, i que la forma de fer dels poderosos genera pobresa i misèria, i que cal lluitar contra aquesta situació tan injusta.

Explica’ns què fas en alguna de les entitats solidàries on estàs ficat.
Explico breument que estic ficat a Àkan, entitat que acull i ajuda els emigrants més desfavorits. I en concret hi faig classes de català, ja que considerem que la llengua és un element essencial per obrir-se camí i integrar-se al país acollidor.

Quins consells ens donaries per ser solidaris.
Voler conèixer la realitat, saber què passa en el món i com està tan injustament muntat. No tenim dret a ignorar la fam i misèria que hi ha en amples capes de la societat d’avui; formar part d’alguna entitat solidària (Intermón, Càritas, Àkan...), i de llarga trajectòria en el món de la solidaritat, i col·laborar, amb el que som i tenim, en les campanyes que s’organitzen d’ajut als més pobres del nostre món.

Enregistrades les preguntes i respostes, s’acabà l’entrevista.

Si voleu és un fet petit, però que vaig trobar enormement positiu i que valia la pena que fos conegut.Vaig pensar, en tornar a casa, que si accions com aquesta sovintegessin, la societat progressaria, i vaig agrair ser convidat a portar el meu granet de sorra a l’esmentada setmana de solidaritat.